GABINET D'ATENCIÓ PSICOLÒGICA
(Sabadell y Girona)
NUEVO SERVICIO DE LOGOPEDIA... CONSULTA LOS EN NUESTRA SECCIÓN Y EN FACEBOOK
MÁS INFORMACIÓN: CONSULTA LA SECCIÓN ACTIVIDADES, CURSOS Y TALLERES.
GAP es un gabinete de psicologia y logopedia que se ubica en el centro de las ciudades de Sabadell y Girona.

En GAP, nuestro principal objetivo
es la atención psicológica personalizada y especializada que te ayude a resolver tus problemas, además de ofecerte estrategias y técnicas para que estos no vuelvan a aparecer, y en el caso de que lo
hagan el manejo sea mucho más fácil por tu parte.
Queremos promocionar el bienestar psicológico la salud y el desarrollo personal en los distintos contextos vitales, y disminuir así el malestar emocional que muchas veces nos generan las situaciones cotidianas.
Nuestra orientación predominante es la cognitivo conductual, aunque se usará el modelo de psicoterapia que la investigación haya determinado como más efectivo para cada problemática.
Combatir la ansiedad ante los exámenes
Por Olga Cid Coines
La ansiedad ante los exámenes es un trastorno frecuente que padecen un 20% de estudiantes de niveles medios y
superiores.
Ésta reduce considerablemente el rendimiento escolar y produce un coste emocional considerable.
La ansiedad -ponerse nervioso- es una reacción normal y sana. Todo el mundo la experimenta en
circunstancias de peligro, en situaciones delicadas, en exámenes o en momentos de
preocupación. Cuando se está ansioso, algunas de las funciones del organismo van más deprisa.
La ansiedad, por mucho malestar que genere, no produce daños objetivos físicos y tampoco puede dañar la mente. No está relacionada con
ningún trastorno mental severo.
La ansiedad se manifiesta a través de tres canales de respuesta:
- A través de los Pensamientos: lo que uno se dice a sí mismo inicia y alimenta la respuesta de ansiedad: "Me quedaré en blanco como en el último examen"; "Seguro que suspendo el examen"...
- A través de los diversos Sistemas Fisiológicos de la persona: sudoración, palpitaciones, sensación de nudo en el estómago, tensión en las piernas.....
- A través de la de la respuesta Motora o de conducta: la necesidad de hacer o no hacer determinadas conductas para bajar el nivel de ansiedad y sentirme mejor: tener que mover una pierna al estudiar o al hacer un examen, tener que comer dulces, evitar hacer un examen no presentándose, comerse las uñas, etc.
Continuar leyendo...
Documento Adobe Acrobat [42.9 KB]

Lactància materna i logopèdia
Per Montse Pujol Quilez
El tipus de lactància pot influir de moltes maneres en el desenvolupament del nadó. La lactància materna facilita el contacte entre mare i fill, ajuda a enfortir el vincle i proporciona un gran nombre de beneficis nutritius i immunològics del nen, però també pot ajudar a un correcte desenvolupament craniofacial.
La majoria dels estudis publicats sobre la lactància materna centren el seu interès en les propietats immunològiques de la llet, però a banda d'aquesta important característica que la fa única i indispensable, la lactància materna aporta un gran nombre de beneficis tant a nadó com a mare a nivell físic i emocional.
En els darrers anys han sorgit moltes veus que clamen els beneficis de tornar a un alletament natural, com s'ha fet al llarg de tota la història humana, com fan encara moltes de les societats en vies de desenvolupament, lluny de les rigideses d'horaris i temporitzacions. I és que a partir dels anys setanta, dècada en què començaren a aparèixer les primeres fórmules farmacèutiques de llet de substitució de la lactància materna, els costums i hàbits d'alletament matern van patir un canvi de sentit absolut en els països rics. Els metges comencen a recomanar a les mares l'elecció de la llet artificial en contra de la llet materna, aquesta elecció comporta la possibilitat de compartir la càrrega de l'alimentació infantil gràcies al biberó. No és d'estranyar que en una societat emergent, on la dona ha de lluitar el doble que els seus companys masculins per accedir als mateixos drets, moltes dones es decantessin pels beneficis pràctics del biberó, que allibera a la dona de la càrrega exclusiva en quant a l'alimentació del nadó.1
AL GENER... SÍNDROME POSTVACACIONAL
L’arribada de l’època nadalenca pot afectar significativament al estat d’ànim de les persones i a la salut de les persones.
La modificació de l’horari de son i dels horaris dels menjars a època de vacances, la sensació de soledat, el retrobament amb la família i la reactivació de conflictes interpersonals previs, el sedentarisme o el consum abusiu de l’alcohol, afavoreixen que durant vacances i , especialment després de Nadal, hi hagi un augment en la incidència de la depressió.
El doctor Cano Vindel , president de la Societat Espanyola de l’Estudi per l’ Ansietat i l’ Estrés defineix el Estrés (o síndrome, o depressió) postvacacional com a termes que fan referència al procés d'estrès que hem d’afrontar després de les vacances, per tal de reajustar les obligacions de nou a la feina (o l'escola), pel canvi d'estil de vida afectat, etc. Aquests termes que van sorgir de la moda popular i s'utilitzen molt, a causa de tot el ressò mediàtic que se li dóna normalment cada any, especialment a finals d'agost i principis de setembre, en els mitjans de comunicació.

ENTORN AL NAIXEMENT D'UN FILL AMB
DISCAPACITAT
El naixement d’un fill, és per uns pares, possiblement l´aconteixement més significatiu de les seves vides. Des de el mateix moment en que saben la notícia de l’embaràs, començaran a iniciar-se importants canvis psicològics en el seu món interior, projectaran fantasies, il·lusions i expectatives sobre el seu futur, i tot això contribuirà al inici de la vinculació amb el seu nadó.
Quan l’embaràs o el naixement es veu obstaculitzat amb la notícia de que el seu fill es veu afectat per una discapacitat, sigui com a conseqüència d’una paràlisis cerebral, una síndrome de down, una hemorràgia cerebral o per qualsevol altre patologia, aquests pares es veuran envaïts per un allau de sentiments que aniran des de el xoc i la negació inicials i transitaran per la ràbia, la culpa, la por, la tristesa.. en front una notícia que trenca amb totes les seves fantasies i expectatives i que iniciarà el seu procés de dol per la pèrdua del fill desitjat, per donar espai al seu nou fill, un fill a qui hauran de reconèixer, amb qui s’hauran d’anar vinculat, un fill amb unes necessitats emocionals com les de qualsevol altre.
L' acompanyament i el suport a aquestes famílies per part dels professionals, de les associacions i de seu entorn, pot prevenir el risc de que es produeixi una ruptura del vincle paterno-filial.
Continuar leyendo el articulo completo...

Educar las
emociones :
Cada vez es más común encontrar situaciones de tensión en el aula entre compañeros bien sea por falta de habilidades o por incapacidad para gestionar adecuadamente las emociones, en este ambiente de agitación resulta más difícil trabajar y los resultados académicos se resienten.
En el último informe de Faros, sobre la salud de la infancia y la adolescencia del hospital San Juan de Dios lanza una advertencia: el bienestar emocional influye directamente en el progreso académico. Pero lamentablemente hoy en día la educación emocional queda relegada a un segundo plano en la mayoría de nuestras escuelas. Es imprescindible que los niños aprendan a detectar que los alegra o entristece, que les hace enfadar y porqué y transformar la rabia o miedo en una cosa positiva. Educar emocionalmente también incluye saber reaccionar delante de las actitudes de los otros, siendo capaces de poder dar la vuelta a la situación conflictiva.

Entendiendo la relación entre pensamiento y sufrimiento emocional:
¿ Alguna vez os habéis parado a pensar de dónde proviene el sufrimiento emocional?
Muchos científicos e investigadores del ámbito de la psicología coinciden en que el sufrimiento emocional proviene del pensamiento y no tanto en los hechos o situaciones que nos llegan de diferentes áreas vitales como la familia, la pareja, el trabajo...
Estamos expuestos constantemente a estresores diarios que propician que surjan emociones y sentimientos, pero lo que interpretemos nosotros a través del pensamiento acerca de las causas y la influencia que parecen tener en nostros dichos estresores, es lo que nos provocará el sentimiento y no las consecuencias directas . Por todo ello se puede afirmar que nuestra manera de pensar condiciona nuestra manera de sentirnos en la mayoría de ocasiones.
SITUACIÓN
(ESTRESOR) ------> PENSAMIENTO -------> EMOCIONES + Y -
Des de este punto de vista nos podríamos preguntar ¿cómo tengo que pensar para que mi pensamiento afecte lo menos posible a nivel emocional? O ¿qué es una persona considerada “sana” en salud mental? . Este artículo pretende dar algunas explicaciones a dicho asunto.
Continuar leyendo artículo completo....
Guia para la atención a la muerte perinatal y neonatal :
Esta guía tiene como objetivo facilitar a los profesionales la atención sanitaria a aquellos padres y madres que sufren una muerte perinatal y/o neonatal.
Este documento surge del trabajo conjunto de madres y padres que sufrieron estas pérdidas y de la experiencia de profesionales del área perinatal (matronas, obstetras, psicólogas y psiquiatras). Nace de las pérdidas sufridas y del deseo de que estas experiencias faciliten el acompañamiento a la muerte cuando se esperaba la vida.

Article: Bressols Buits
La mort d’un nadó o un avortament són experiències devastadores per als pares, i també per a la resta de la família i els cuidadors que els atenen. La resposta social a aquesta pèrdua sol ser de minimitzar i desautoritzar les expressions de dol: “vosaltres sou joves, podeu tenir-ne d’altres”,”millor ara que més endavant”, ”encara penses en això?” . Molts pares es senten aïllats en el seu dolor, amb moltes dificultats per a expressar-lo i amb la frustració per la falta de reconeixement i de validació pel que estan passant.
La nostra associació es un grup d’ajuda mútua per a pares que han experimentat la pèrdua de nadó degut a un avortament espontani o d’ un nen acabat de néixer Oferim ajuda a traves de trobades mensuals, material escrit i assessorament.
El altres tenen moltes dificultats en comprendre la profunditat del dolor d’arribar a casa i trobar un bressol buit.

